Conforme a l’informe anual de la Unió Europea sobre la maduresa dels països membres en matèria de Dades Obertes, Espanya ocupa una reeixida segona posició, després d’Irlanda i per davant de nacions com Regne Unit, França i Alemanya, on existeixen polítiques d’obertura de dades molt extensives.
No és la primera vegada que Espanya se situa en els llocs de cap en la carrera de l’ús de les tecnologies en l’àmbit del Sector Públic. Altres casos d’èxit han estat situats durant anys en el quadrant de generadors de tendència. Cal destacar el de la AEAT (Agència Estatal d’Administració Tributària), amb el seu servei per a la declaració de la renda per Internet, o el de la Seguretat Social, amb la guardonada plataforma on-line del Sistema XARXA.
Tots ells van destacar per la seva primerenca implantació i per la contínua evolució durant els primers anys. Encara avui continuen sent sistemes d’informació que incorporen notables avantatges per a la ciutadania, així com destaquen entre els serveis electrònics disponibles en les administracions públiques de tota Europa.
El cas de les Dades Obertes a Espanya està seguint un camí similar. En l’informe de 2018 se situen en l’esmentada segona posició, però en anys anteriors ha vingut ocupant posicions similars, arribant fins i tot en alguna ocasió a la primera posició.
No obstant això, durant la recent celebració de la Trobada Aporta 2018, he pogut observar que més enllà de l’èxit immediat que implica aquest reconeixement, només fa falta llegir la lletra petita per a comprovar que “no és or tot el que rellueix”. El missatge crític que es va escoltar amb freqüència durant les taules rodones de la Trobada tenia almenys cinc perspectives:
- El consum que es fa a través d’apps i sistemes de reutilització de les dades posades a la disposició de la Ciutadania és molt escàs, tal com el confirma l’informe abans esmentat, on s’indica que a penes l’1% d’accés a les dades es realitza a través de APIs, és a dir mitjançant mitjans purament electrònics, sense consulta manual per part dels usuaris.
- La publicació de dades en obert es fa en un altíssim percentatge en format CSV, el format menys “reutilitzable”. Si bé, està demostrat que la ciutadania té especial interès a conèixer la informació que s’està publicant.
- Els sistemes de BackOffice “no es pensen” en termes de reutilització de les dades, mentre, la major part de les Dades Obertes que es publiquen procedeixen de fonts que han de ser processades prèviament per a la seva posterior publicació.
- La generació de llocs de treball associats a la “economia de la dada” en les Administracions Públiques està encara molt per sota del reconeixement que té Espanya a la Unió Europea com a pioner i promotor de tendència en aquest àmbit.
- L’emprenedoria relacionada amb la Reutilització de la Informació del Sector Públic (RISP) és inversament proporcional a la producció de Dades Obertes, i això a pesar que el valor de la dada està clarament identificat com a creixent i estratègic, en un moment en el qual “vivim envoltats de dades”.
Durant la meva estada a Nova York el mes d’octubre passat, amb motiu de la celebració del NY Summit, esdeveniment de lideratge i emprenedoria propiciada per la Fundació ICL (Inspiring Committed Leaders Foundation), vaig poder comprovar que start-ups i emprenedors espanyols aposten per l’economia de la dada i se centren en la generació d’actius relacionats amb aquest ecosistema, la qual cosa em serveix de ratificació en la idea que el negoci derivat de polítiques de reutilització de la informació està pendent d’explotar a Espanya.
Puc per tant concloure que, com va dir Miguel López Alegría en el NY Summit, estar en els primers llocs de l’informe de maduresa de Dades Obertes a Europa “és un gran pas” per a Espanya, però no podem deixar que aquest èxit amagui la veritable necessitat d’inversió pública i privada en entre altres, la dotació i capacitació d’empleats públics en ciència de la dada, l’emprenedoria en la reutilització de la informació publicada per les Administracions Públiques, així com en la generació de veritable valor en aquesta informació, publicant formats realment machine-readable, etc.