La computació quàntica canviarà totes les bases de la computació tradicional tal com les coneixem, però encara queden uns anys abans que això ocorri. La primera gran pregunta que qualsevol desconeixedor d’aquesta tecnologia es faria, és:

En què consisteix la computació quàntica?

Els ordinadors actuals funcionen amb uns i zeros, en bits, la qual cosa vindria a equivaler un procés d’encesa i apagat, on només es llegirà un dels dos estats alhora. Però, existeix la possibilitat que, d’alguna manera, un ordinador pugui llegir tots dos estats, encesa i apagat, alhora i de manera paral·lela? La resposta és sí, estem parlant dels qubits.

Un qubit no deixa de ser una unitat bàsica d’informació, però consolidada sota les regles que li atorguen la física quàntica. D’aquesta forma, un qubit pot ser 0, 1, o les dues coses alhora. Encara que el concepte ens pugui resultar contra intuïtiu, això és perquè és un concepte que no forma part del nostre entorn habitual, però que en aplicar aquesta lògica al món computacional, aconseguim resoldre problemes a molt alta velocitat, amb múltiples resultats per a cadascuna de les variables, donant peu a ordinadors incomparablement més potents que podran fer tot tipus de càlcul complex de manera simultània i no en cua.

De totes maneres, això no resulta per a res senzill, doncs, perquè els qubits funcionin, aquests han d’estar completament aïllats els uns dels altres, i només interactuar quan el procés el requereixi.

La segona pregunta que ens podrem fer, arribat a aquest punt, és:

Llavors, què és el que determina l’estat d’un qubit?

Aquí intervé l’observació. No és fins al moment en el qual se li observa quan el qubit determina un únic estat, per la qual cosa, a nivell tècnic, un computador quàntic no haurà de ser observat perquè pugui funcionar de la manera més òptima. Trobant-se els qubits en un entorn de temperatures molt baixes (-273 °C, pròximes al 0 absolut), condicions de buit i no podent ser observats, podrem arribar a fer fins a 10 milions de milions d’operacions per segon utilitzant, tan sols, 30 qubits dins del nostre ordinador quàntic. Tan sols amb aquesta petita referència ja podem començar a comprendre el sorprenent abast que ens pot donar aquesta tecnologia.

A curt termini no es considera possible que tothom sigui propietari d’un d’aquests computadors, però tot sembla indicar que és en la direcció cap a la qual anem, per la qual cosa ja són algunes les persones que es pregunten:

Com afectarà això al món de la programació?

Ja hi ha desenvolupadors que estan abordant la tasca de crear nous llenguatges quàntics de programació, sent Microsoft un dels pioners en llançar un sota la seva signatura. Encara molt bàsics i privats a l’ús de grans laboratoris de recerca avançada, Microsoft s’avança i treu Q# (recordant a la seva coneguda línia C#), sumant-se a QCL i Quipper, aquells llenguatges quàntics que ja existeixen avui dia al més alt nivell.

És de la mà de Krysta Svore, gerent principal en aquesta línia de recerca dins de Microsoft, la que avisa: “És necessari substituir els llenguatges actuals de programació perquè aquests no funcionessin en els futurs ordenadors”. Implementant la programació dins d’aquesta mena de codificació de la informació ens impulsem en camps com per exemple la tan desitjada i buscada IA (Intel·ligència Artificial).

Els llenguatges de programació quàntics tenen dues grans funcionalitats, d’una banda poder explotar per complet el potencial que això té, aprofitant al màxim les capacitats amb programari a l’altura, i per l’altre, poder alliberar als programadors d’haver de comprendre com funcionen realment aquests ordinadors.

Neix amb tot això, un nou concepte, perquè tota aquesta informació passa a ser informació quàntica que obre una economia del tot nova, la qual necessitarà de gent que vulgui treballar com a programadors quàntics, així com desenvolupadors d’algorismes i enginyers.

Malgrat tot, ara com ara sembla que la computació quàntica es limitarà a les grans empreses que necessitin aplicar-la a problemes altament complexos i costosos, encara que aquest, si ho recordem, no deixa de ser el mateix inici que va tenir la computació clàssica.