La implantació cada vegada major de metodologies àgils en empreses de diversos sectors ha vingut donada per la necessitat d’adaptar-se a un món cada vegada més canviant i, al seu torn, per l’avantatge o desavantatge, que aquestes empreses tindrien respecte a la competència.
Abans de centrar-nos en l’impacte econòmic que tindria la introducció d’aquestes pràctiques en qualsevol organització, hem d’establir les bases dels seus començaments en el sector empresarial/industrial, a fi de comprendre les motivacions que poden tenir els empresaris per a sumar-se al moviment àgil. Així com Lean Manufacturing va néixer en la indústria de l’automobilisme al Japó a la fi del Segle XIX, concretament en Toyota a través del seu fundador Sakichi Toyoda, Agile va ser concebuda com un canvi en la forma en la qual es gestionen els projectes programari en ple any 2001.
En 2015 Standish Group va posar a la disposició dels seus clients un informe Chaos en el qual canviava la manera de definir l’èxit d’un projecte. Es va tenir en compte la satisfacció del client, a més de complir amb el pressupost i no es penalitzaven els projectes que modificaven el seu aconsegueixi el deixo anar del desenvolupament en lloc de fer-lo al principi. Per a elaborar aquest informe es van utilitzar dades des de 2011 a 2015.
Suposem un escenari: dues companyies rivals entre si decideixen avaluar el funcionament dels seus equips de desenvolupament en el departament IT (Tecnologies de la Informació). L’empresa A decideix continuar amb la metodologia Waterfeall (en cascada), mentre que l’empresa B decideix començar a utilitzar Agile mitjançant Scrum. Ara observarem i mesurarem l’evolució dels resultats obtinguts tenint com a marc de referència l’exposat anteriorment amb els següents gràfics.
Si assumim que només es facturarien els projectes acabats amb èxit, ens quedem amb una proporció gairebé 4 vegades millor per a l’empresa àgil. Els beneficis de l’empresa B seran 4 vegades majors que l’empresa A.
Obtenim la primera conclusió: fer les coses bé i a la primera ens permet satisfer als clients molt més, i això es tradueix en majors ingressos.
Si aprofundim en l’informe, podem observar una tendència molt interessant. Classifiquem els projectes en grans, mitjans i petits, obtenint els següents resultats:
Si observem la gràfica de l’esquerra, podem comprovar que la taxa major d’èxits en l’empresa A ve donada en els projectes petits, és a dir la iteració del projecte és menor en tenir un menor abast, per la qual cosa això fa costat als principis de Scrum en utilitzar cicles curts a fi d’obtenir un retorn d’inversió (ROI) molt més ràpid i eliminar riscos.
Una segona conclusió apareix per si sola: com més curt és el cicle de vida de desenvolupament, major probabilitat d’èxit. Això no significa només fer projectes de curt abast, sinó prioritzar i avaluar constantment allò que aporta més valor al client i lliurar-li-ho al més aviat possible, abans que acabar una solució completa que potser passats diversos mesos ja no sigui el que vol o no li aporta valor, perquè això podria traduir-se en uns recursos que mai es recuperaran.
Al seu torn, gràcies a les dades obtingudes per The Standish Group Research podem afirmar que:
- Utilitzar metodologies àgils ajuden a les organitzacions a:
- Millorar els processos i el flux de treball.
- Reduir costos mitjançant l’eliminació del desaprofitament.
- Millorar constantment, tant del producte, com de les persones que el creen.
- Els projectes que utilitzen iteracions més curtes i posseeixen un retorn d’inversió (ROI) més curt tendeixen a tenir moltes més probabilitats d’èxit.